¡Enric Contra los Monstruos de Azúcar!

Un dia, mentre es mirava al mirall, l’Enric va notar que les seves dents ja no estaven tan blanques com abans. Algunes tenien unes taquetes marrons!

— Què és això? — va preguntar, preocupat.

De sobte, va sentir una veueta molt fina:

— Haha! Som nosaltres, els Monstres de Sucre! Hem vingut a quedar-nos a les teves dents!

LEnric es va espantar molt. Va mirar més de prop i, efectivament, a les seves dents hi havia unes criaturetes diminutes, amb ulls brillants i somriures maliciosos. Eren de color caramel, xocolata i gominola.

— Però… per què esteu a les meves dents? — va preguntar lEnric, amb la veu tremolosa.

— Perquè menges massa dolços! Ens encanta el sucre i aquí estem molt a gust! — va respondre el Monstre de Sucre més gran, que tenia forma de piruleta.

LEnric va recordar totes les vegades que havia menjat caramels abans danar a dormir, o les galetes que sempassava damagat després de sopar. Se sentia culpable.

— Però… què puc fer? No vull que estigueu a les meves dents! — va exclamar lEnric.

Un altre Monstre de Sucre, amb forma de osset de goma, va respondre:

— Doncs hauràs de lluitar contra nosaltres! Però no serà fàcil! Som molt forts!

LEnric va pensar ràpidament. Sabia que no podia lluitar contra els Monstres de Sucre amb les mans. Havia de trobar una altra solució. De sobte, va tenir una idea.

— Ja sé! Utilitzaré el meu raspall de dents! — va dir lEnric, agafant el raspall que hi havia al costat del lavabo.

Els Monstres de Sucre van riure.

— El raspall? No ens fa por! — van cridar a luníson.

Però lEnric no es va rendir. Va posar pasta de dents al raspall i va començar a fregar les seves dents amb energia. Els Monstres de Sucre van començar a cridar i a córrer dun costat a laltre.

— Aaaaah! Això fa mal! Aquesta pasta de dents és horrible! — es queixaven els Monstres de Sucre.

LEnric no va parar de raspallar. Va fregar cada racó de les seves dents, amunt i avall, per davant i per darrere. Després, va fer gàrgares amb aigua i es va esbandir bé la boca.

Quan va tornar a mirar-se al mirall, els Monstres de Sucre havien desaparegut! Les seves dents brillaven més que mai!

— Ho he aconseguit! He vençut els Monstres de Sucre! — va exclamar lEnric, contentíssim.

Però sabia que la batalla no havia acabat. Els Monstres de Sucre podrien tornar si ell tornava a menjar massa dolços. Així que va decidir fer un pacte amb si mateix.

— A partir dara, només menjaré dolços de tant en tant, i sempre em raspallaré les dents després! — va prometre lEnric.

I així ho va fer. LEnric va començar a menjar més fruita i verdura, i només prenia dolços en ocasions especials. Sempre es raspallava les dents després de cada àpat i abans danar a dormir.

Al cap de poc, les seves dents estaven més blanques i fortes que mai. I els Monstres de Sucre no van tornar a molestar-lo.

LEnric va aprendre una lliçó molt important: que cuidar les dents és molt important per mantenir-les sanes i fortes, i per evitar que els Monstres de Sucre shi instal·lin. I des daquell dia, sempre va tenir un somriure radiant i sense taquetes marrons! Va comprendre que un somriure sa és un somriure feliç! Fins i tot va portar el seu raspall i pasta de dents a lescola per raspallar-se després de dinar. Els seus amics, al principi, es reien dell, però quan van veure que les dents de lEnric brillaven com mai, i que les seves dents tenien taques, van començar a fer el mateix! LEnric va esdevenir lheroi de la higiene bucal a la seva classe i a la seva família. Va ensenyar als seus pares i germans petits la importància de raspallar-se les dents correctament, i fins i tot els va explicar la història dels Monstres de Sucre, fent-los prometre que no els deixarien mai instal·lar-se a les seves boques! LEnric va viure feliç per sempre, amb un somriure radiant i la ferma convicció que una bona higiene bucal és la clau per una vida sana i plena de somriures. I, per descomptat, mai més va oblidar la importància de lluitar contra els temibles Monstres de Sucre! Cada nit, abans danar a dormir, es mirava al mirall i somreia, assegurant-se que les seves dents brillaven amb força i que cap rastre de taquetes marrons satrevia a aparèixer. Sabia que, mentre mantingués la seva promesa de cuidar les seves dents, els Monstres de Sucre serien només un mal record del passat. I així, lEnric, el nen que va vèncer els Monstres de Sucre, va continuar radiant felicitat i higiene bucal per tot arreu on anava.