LAventura Estel·lar dels Avis

L’avi Josep i l’àvia Maria estaven molt emocionats. Avui era el dia! Pujarien a un avió gegant, un ocell de metall que travessava els núvols, per visitar els seus estimats néts, la Clara i en Pau. Feia temps que no els veien, i els trobaven molt a faltar.

"Estàs llest, Josep? No toblidis de lanell i larpa!" va cridar làvia Maria, mentre revisava per cinquena vegada la seva bossa plena de sorpreses.

"Tranquil·la, Maria! Tot està a punt. Lanell brilla com una estrella i larpa canta melodies secretes," va respondre lavi Josep, amb un somriure que li il·luminava la cara.

Lavió va enlairar-se amb un rugit potent, deixant enrere la seva petita casa. Lavi i làvia van mirar per la finestra, veient com el món es feia petit, petit, fins a semblar un joc de construccions. Van imaginar la Clara i en Pau esperant-los amb els braços oberts.

Finalment, van aterrar a la ciutat on vivien els seus néts. Era una ciutat gran i bulliciosa, amb edificis alts que semblaven tocar el cel. Van agafar un taxi groc que els va portar fins al portal de ledifici on vivien la Clara i en Pau. Era un edifici alt, molt alt, amb molts balcons i finestres.

Quan van entrar a lapartament, una aroma dolça els va rebre. Era una barreja despelmes perfumades amb olor de maduixa i vainilla. Làvia Maria va arrufar el nas: "Quina olor tan intensa!"

La Clara i en Pau van córrer a rebrels amb crits dalegria. Però lavi i làvia van quedar sorpresos. La Clara portava unes ulleres noves, grans i rodones, amb muntures de color rosa. En Pau, per la seva banda, tenia les ungles pintades dun blau elèctric molt cridaner.

"Què guapos que esteu!" va exclamar lavi Josep, tot i que per un instant es va sentir una mica desorientat.

"Això sí que és modern!" va afegir làvia Maria, amb un somriure una mica forçat. Va notar que un endoll de la paret estava mig desenganxat i va pensar que lhavia de revisar. Sempre havia estat molt manetes.

Lavi Josep va treure de la seva motxilla un petit anell de plata amb una pedra brillant. "Això és per a tu, Clara. Perquè et recordi que ets tan bonica com una estrella," va dir, mentre li posava lanell al dit.

Després, va treure una arpa petita, feta de fusta de cirerer. "I això és per a tu, Pau. Perquè aprenguis a tocar melodies que facin feliç a tothom," va explicar.

Làvia Maria, per la seva banda, va treure de la seva bossa una olla que feia una olor deliciosa. "He fet un arròs especial per a vosaltres. Amb anxoves i albercocs secs!" va anunciar amb orgull.

La Clara i en Pau van fer una cara estranya. Mai havien menjat arròs amb anxoves i albercocs secs. Però van voler ser amables amb els seus avis i van provar-ho.

"Hmm, està bo!" va dir la Clara, fent un gest de satisfacció.

"Sí, és diferent, però magrada!" va afegir en Pau, amb un somriure.

Després de sopar, mentre la Clara i en Pau jugaven amb larpa i lanell, lavi Josep va intentar arreglar lendoll que no funcionava. Era un manetes, com la seva Maria. Però no va ser fàcil. Lendoll estava molt malmès.

Quan va començar a fer-se fosc, làvia Maria va proposar: "Anem al balcó a veure les estrelles!"

Tots van sortir al balcó, que estava il·luminat per la lluna. La ciutat era plena de llums, però entre tanta llum es podia veure una estrella que brillava amb força. Era una estrella molt brillant, gairebé com un diamant.

"Aquesta estrella és especial," va dir lavi Josep, assenyalant-la amb el dit. "Diu la llegenda que si demanes un desig a aquesta estrella, es farà realitat."

La Clara, en Pau, lavi Josep i làvia Maria van tancar els ulls i van demanar un desig. La Clara va desitjar poder volar com un ocell. En Pau va desitjar tenir un robot que fes els deures per ell. Lavi Josep va desitjar que tots estiguessin sempre junts i feliços. I làvia Maria va desitjar que lendoll es pogués arreglar per poder connectar el seu assecador de cabells.

Van obrir els ulls i van tornar a mirar lestrella. Semblava que brillava encara més intensament. Qui sap si els seus desitjos es farien realitat? El que sí que sabien era que tenien la sort de tenir-se els uns als altres, i que junts eren capaços de fer realitat qualsevol somni. I amb lavi i làvia, la vida era molt més divertida, tot i les ulleres noves, les ungles pintades i larròs amb anxoves i albercocs secs! Allà, sota lombra del balcó, sabien que la màgia existia de veritat, especialment quan es compartia en família.