Nomar, el Drac Alegre de lHospitalet

Hi havia una vegada un drac molt especial que vivia a l’Hospitalet. Es deia Nomar. Però Nomar no era un drac qualsevol: ell no espantava ningú, sinó que portava alegria i màgia a tothom.

Nomar tenia tres coses molt especials:

Un diamant brillant al front, que feia lluir tot el cel com un far de colors.

Sis anells màgics a les seves potes, que tocaven melodies quan caminava.

Una campana a la cua, que sonava suau i alegre quan ballava.

Cada any, quan arribava la Festa Major de l’Hospitalet, Nomar sortia a passejar pels carrers. Amb el seu diamant que lluïa, els anells que feien música i la campana que repicava, despertava somriures a grans i petits. Tothom corria a veure’l, i els nens i nenes començaven a ballar, cantar i jugar.

Nomar ens recordava que la Festa Major no només era festa, sinó també un moment per compartir alegria, ajudar els amics i somiar junts. Gràcies a ell, cada carrer de l’Hospitalet es transformava en un lloc màgic on tothom se sentia feliç i valent.

I així, cada vegada que sona una campana o brilla un diamant al cel, els habitants saben que el Drac Nomar els acompanya, recordant-los que la màgia existeix quan celebrem junts i amb alegria.

Una vegada, mentre Nomar es preparava per la Festa Major, va notar que la seva campana a la cua no sonava tan bé com sempre. Estava una mica rovellada i el so era trist i desafinat. Nomar estava preocupat, perquè la campana era essencial per portar alegria a la festa.

Va decidir anar a buscar ajuda. Sabia que hi havia un vell ferrer a les afores de la ciutat que era famós per la seva habilitat amb el metall. El ferrer es deia Miquel i vivia en una petita cabana amb una xemeneia que sempre treia fum.

Nomar va volar fins a la cabana del ferrer, amb cura de no espantar els animals del bosc. Quan va arribar, va aterrar suaument i va trucar a la porta amb una de les seves potes.

Miquel va obrir la porta i es va sorprendre de veure un drac. Però Nomar li va somriure amb la seva cara amable i Miquel va sentir que no hi havia res a témer.

"Bon dia, Miquel," va dir Nomar. "Necessito la teva ajuda. La meva campana de la cua està rovellada i no sona bé. Necessito que la reparis perquè pugui portar alegria a la Festa Major."

Miquel va examinar la campana amb cura. "Això té solució," va dir. "Però necessitaré temps i materials. Torna demà al matí."

Nomar va tornar a la cabana lendemà al matí. Miquel havia estat treballant tota la nit i la campana brillava com nova. El ferrer lhavia polit i lhavia ajustat amb cura perquè sonés millor que mai.

Nomar va estar molt agraït. "Moltes gràcies, Miquel," va dir. "No sé com agrair-te-ho."

"No cal que mho agraeixis," va respondre Miquel. "El més important és que puguis portar alegria a la Festa Major."

Nomar va tornar a lHospitalet amb la campana reparada. Estava molt content i emocionat per la festa. Quan va arribar el dia, Nomar va sortir a passejar pels carrers amb el seu diamant que lluïa, els anells que feien música i la campana que repicava alegre.

Tothom va quedar sorprès de veure com brillava la campana i com sonava millor que mai. Els nens i nenes van començar a ballar i cantar amb més alegria que mai. La Festa Major va ser un èxit gràcies a Nomar i a la seva campana màgica.

Però la història no acaba aquí. Un dia, mentre Nomar volava sobre lHospitalet, va veure que una nena estava trista en un balcó. Es deia Laia i estava malalta. No podia sortir a jugar ni gaudir de la Festa Major.

Nomar va sentir pena per Laia i va decidir fer alguna cosa per animar-la. Va volar fins al balcó i va aterrar suaument. Laia es va sorprendre molt de veure un drac, però Nomar li va somriure i Laia va sentir que no hi havia res a témer.

"Hola, Laia," va dir Nomar. "Sé que estàs trista perquè estàs malalta. Però vull portar-te una mica dalegria."

Nomar va començar a ballar i a fer sonar la seva campana. Els anells de les seves potes van començar a tocar una melodia suau i el diamant del seu front va il·luminar el balcó amb colors brillants.

Laia va començar a somriure i a riure. La música i la llum de Nomar la van fer sentir millor. Va oblidar la seva malaltia per un moment i va gaudir de la companyia del drac amable.

Nomar va estar amb Laia durant una estona. Li va explicar històries i li va cantar cançons. Laia es va sentir molt millor i va prometre que quan es recuperés, aniria a la Festa Major i ballaria amb Nomar.

Des daquell dia, Nomar va visitar Laia cada dia. La seva companyia i la seva màgia van ajudar a Laia a recuperar-se ràpidament. Quan va arribar la Festa Major de lany següent, Laia estava completament recuperada i va poder ballar i cantar amb Nomar i tots els altres nens i nenes de lHospitalet.

Nomar va demostrar que la màgia i lalegria poden curar fins i tot les ferides més profundes. I va ensenyar a tothom que la Festa Major no només és un moment per divertir-se, sinó també un moment per ajudar els altres i compartir la felicitat.

Així, la llegenda del Drac Nomar va continuar passant de generació en generació, recordant a tots els habitants de lHospitalet que la veritable màgia resideix en la bondat, la generositat i la capacitat de compartir la alegria. I cada vegada que sona una campana o brilla un diamant al cel, saben que Nomar els acompanya, recordant-los que la màgia existeix quan celebrem junts i amb alegria.