🇪🇸Cuento corto para niños

¡Ona, la Gota Aventura!

Ona és una gota de mar que viu emocionants aventures. A través del cicle de laigua, Ona viatja com a vapor, pluja i riu, aprenent que laigua sempre canvia de forma però mai desapareix.

A partir de: 📘 Títol: La gota Ona i el seu gran viatge 🩵 La gota Ona i el seu gran viatge Conte sobre el cicle de l’aigua Hi havia una vegada una gota petita i brillant que vivia feliç dins el mar. Es deia Ona. 🌊 Imatge suggerida: Ona jugant amb altres gotes al mar, peixos i estrelles de mar nedant. —Mencanta ser una gota! —deia—. Cada dia jugo amb les meves amigues, ballo amb les onades i faig pessigolles als peixos. Però un dia, el sol escalfava molt fort. Tant, tant, tant... que l’Ona va començar a pujar cap al cel! ☀️ Imatge suggerida: El sol brillant i les gotes que pugen en forma de vapor. —Què passa? —va cridar—. M’estic convertint en vapor! Va pujar i pujar fins arribar a dalt de tot, on va trobar altres gotes com ella. —Benvinguda, Ona! —van dir—. Ara formes part dels núvols! ☁️ Imatge suggerida: Un núvol amb ulls i somriure, ple de gotes dins. L’Ona s’ho passava molt bé, flotant pel cel. Viatjava amb el vent i veia muntanyes, boscos i ciutats. Però un dia, el núvol es va tornar molt gris i pesat. —Ui! Ja és hora de tornar a baixar! —va dir una gota. I plof!, l’Ona va caure del cel com una gota de pluja. 🌧️ Imatge suggerida: Gotes que cauen del núvol, alguna cau sobre una fulla, una altra a la teulada d’una casa. —Aiiii! Que ràpid baixo! —va riure. Va caure sobre una muntanya, i va començar a córrer entre les pedres com un rierol. Es va ajuntar amb altres gotes, i juntes van formar un riu. 🏞️ Imatge suggerida: Un riu amb gotes saltant alegres entre roques i peixos feliços. —Som un riu! —van cridar totes—. Anem cap al mar! Van travessar boscos, pobles i ponts, fins que... xof! Van arribar un altre cop al mar. L’Ona va trobar les seves amigues de sempre i va cridar ben contenta: —He tornat! He fet un gran viatge! I totes les gotes van aplaudir: —Ets una gota viatgera! Des d’aquell dia, l’Ona no va deixar mai de viatjar. Quan el sol brillava, tornava a pujar. Quan els núvols es cansaven, tornava a caure. Quan el riu l’abraçava, tornava a córrer. I així, goteta a goteta, Ona va aprendre que l’aigua mai s’atura, només canvia de lloc.