🇪🇸Cuento corto para niños

So y Silencio: El dúo mágico

So y Silencio son dos amigos muy diferentes que viven en un pueblo tranquilo. So es ruidoso y juguetón, mientras que Silencio es tranquilo y sereno. Un día, deciden salir a jugar juntos y descubren que sus diferencias pueden complementarse para crear un mundo más armonioso.

A partir de: Hi havia una vegada, en un poble molt petit envoltat de muntanyes i camps florits, dos amics molt especials: en So i en Silenci. Tots dos vivien junts, però eren molt diferents. En So era alegre i juganer, li encantava fer soroll amb el vent, les campanes, els ocells i fins i tot amb les petjades dels nens que corrien pel camp. En canvi, en Silenci era tranquil i suau, li agradava amagar-se entre les fulles quietes, a la nit quan tothom dormia, o en les abraçades dels pares als seus fills. Un dia, en So i en Silenci van decidir sortir junts a jugar pel poble. En So, emocionat, va començar a fer sorolls per tot arreu: Cling, cling! feien les campanes. Tip, tap! feien les gotes de pluja al terra. Els nens reien i ballaven al seu ritme. Però, al cap duna estona, en Silenci va notar que algunes flors es tancaven i els ocells deixaven de cantar. —So, crec que necessitem una mica de calma —va dir en Silenci amb veu dolça. En So es va aturar, confós: —Però, Silenci, si tothom està content amb els meus sons! En Silenci va somriure i el va convidar a parar-se sota un arbre gran. —Escolta, So. Quan estem tranquils, també passen coses màgiques. En So es va quedar molt quiet i, per primera vegada, va escoltar coses que mai no havia notat: el xiuxiueig de les fulles quan les acariciava el vent suau, el batec del seu propi cor i, fins i tot, el lleuger brunzit d’una abella que volava prop d’una flor. —Quin regal tan bonic! —va exclamar en So. En Silenci va somriure, content d’haver-li ensenyat un petit tresor. Llavors, li va dir: —Quan tu i jo treballem junts, fem que el món sigui especial. Tu portes alegria i moviment, i jo porto la calma i la pau. Els dos som necessaris! Des d’aquell dia, en So i en Silenci van aprendre a jugar junts. Quan en So feia molt soroll, en Silenci el convidava a parar-se una estona per escoltar el món tranquil. I quan el poble quedava massa silenciós, en So hi afegia un toc de vida amb els seus sons màgics. I així, en aquell poble envoltat de muntanyes i camps florits, tothom va aprendre a gaudir tant del so com del silenci, perquè sabien que junts feien el món més bonic. Fi.