LAventura Estel·lar de lAvi i lÀvia

Lavi Josep i làvia Maria van pujar a un avió gegant de color blau cel. Estaven emocionats! Feia mesos que no veien els seus néts, la Clara i el Pau. El viatge era llarg, però lavi Josep no parava dexplicar acudits i làvia Maria cantava cançons suaus que semblaven cançons de bressol. Fins i tot el pilot es reia amb els acudits de lavi!

"Ja hi som gairebé!", va dir lavi, mirant per la finestreta. "Mireu, Maria! Quina ciutat tan gran!"

Làvia va assentir amb el cap. "Espero que els nens estiguin bé. Mhan dit que viuen en un edifici molt alt."

I era veritat. Ledifici on vivien la Clara i el Pau era altíssim, gairebé tocava els núvols! Quan van entrar a lapartament, lolor era molt estranya. Feia una olor forta a... espelmes perfumades! Làvia Maria va arrufar el nas, no li agradaven gaire les olors fortes.

"Benvinguts, avi i àvia!", van cridar la Clara i el Pau a lhora que els veien per la porta. Van córrer a abraçar-los amb força. Lavi Josep gairebé cau a terra!

Lavi i làvia es van fixar de seguida que els nens portaven ulleres noves, molt grans i de colors vius. I les seves ungles... oh, les seves ungles! Estaven pintades dun blau elèctric molt brillant. Làvia Maria va somriure. Els seus néts eren molt originals!

"Què tal el viatge?", va preguntar la Clara, fent un gest amb les mans pintades.

"Fantàstic!", va respondre lavi Josep. "Però estem una mica cansats. I aquesta olor... a què fa olor?"

"A espelmes de maduixa i vainilla!", va dir el Pau. "Ens agraden molt!"

Lavi Josep va fer un petit somriure. "Ja veig."

Després, lavi Josep va obrir la seva bossa i va treure dos regals. "Per a vosaltres!", va dir amb un somriure dorella a orella. Per a la Clara, va treure un anell petit amb una pedra que brillava com una estrella. Per al Pau, va treure una arpa petita, prou petita per cabre a la seva mà.

"Oh! Gràcies, avi!", van dir els nens, emocionats. La Clara es va posar lanell de seguida i el Pau va intentar tocar una cançó amb larpa, però no li sortia gaire bé.

Làvia Maria també tenia un regal. Va treure una olla gran de la seva bossa. "He preparat arròs amb anxoves i albercocs secs!", va anunciar amb orgull.

Els nens van fer una cara estranya. "Arròs amb... què?", va preguntar la Clara.

Làvia Maria va riure. "Confieu en mi! És deliciós! La meva àvia el feia sempre per a mi quan era petita."

Al principi, la Clara i el Pau no estaven gaire convençuts, però quan van provar larròs, els va encantar! Era dolç, salat i tenia un gust molt especial. Van menjar fins que no van poder més.

Després de sopar, quan el sol començava a pondres, tots van sortir al balcó. La ciutat era preciosa des dallà dalt, amb totes les llums brillants. Lavi Josep va assenyalar una estrella que brillava més que les altres.

"Mireu!", va dir. "És una estrella fugaç! Demanem un desig!"

Tots van tancar els ulls i van demanar un desig. La Clara va desitjar tenir un gat que sabés parlar. El Pau va desitjar poder volar com un ocell. Lavi Josep va desitjar tenir més temps per estar amb la seva família. I làvia Maria va desitjar que tots fossin sempre feliços.

Quan van obrir els ulls, lestrella ja no brillava tant. Però tots sabien que els seus desitjos, dalguna manera, shavien fet realitat. O almenys, havien començat el camí per fer-se realitat. Estaven junts, en família, sota lombra del balcó, mirant les llums de la ciutat i sentint-se feliços. I això, pensaven lavi i làvia, era el millor regal de tots. Abans danar a dormir, lavi Josep va intentar arreglar lendoll que no funcionava, però sense èxit. Va riure i va dir: "Demà ho intentarem de nou!"

I làvia Maria va apagar les espelmes perfumades, deixant que laire fresc de la nit entrés per la finestra. Era una nit perfecta, plena damor i daventures.